Fantasies.

Que tiri la primera pedra qui no hagi tingut mai una fantasia sexual.

“Som una parella estable, ell de 51 hetero i jo 41 bicuriosa (tan sols he estat un parell de vegades amb una dona) Nivell socioeconómic alt, vida resolta, cults, honestos,lleials i fidels. Ens agradaria trobar a una noia bisexual de màxim 40 anys, atractiva, primeta-normal, seductora, que vulgui formar una parella estable a tres. NO TRIOS, on tan sols hi cap el sexe. Parlo d’amor, complicitat, etc. Si heu vist la darrera película de W Allen, sabreu a que em refereixo”

“Hola, soy una chica con pareja, que quiero festejar mi cumpleaños de una forma distinta… Busco chicas que quieran pasar una noche inolvidable, enseñarme el arte del sexo entre mujeres… NO QUIERO HOMBRES.. sólo chicas, para aprender y cumplir mi fantasía. No busco dinero, no lo acepto ni quiero pagar, sólo sexo del bueno y diversión”

Aquests dos anuncis que he trobat per internet en són només un exemple.  Jo, és clar, també tinc les meves pròpies fantasies. Homosexuals, heterosexuals, amb disfresses, amb coneguts, amb desconeguts, … fantasies de tot tipus.

Últimament però, tinc un somni humit (qui no n’ha tingut mai cap) que se’m repeteix massa sovint. Poder és una obsessió, poder es un desig, segurament una fantasia com una altra. El problema és que en somni, reconec perfectament el lloc i les persones (si, si, digueu-me malalta, les persones, en plural) que hi apareixen. I el problema es complica quan veig que és completament factible fer realitat el somni, ja que les parts interessades hi estarien totes disposades.

En fi, que la meva part bicuriosa (m’ha encantat la descripció de la senyora del primer anunci) torna a aflorar. Tot serà qüestió de proposar-s’ho.