Miquel Del Roig.

Aquest es podria dir que és un post especial. Avui, teòricament, no em tocava escriure, ja que un dia d’aquests vaig decidir que en els mesos senars escriuria els dies parells i viceversa (ja sé que és una mica rebuscat, però què hi farem, ja sabeu que sóc una mica rara), però avui no me n’he pogut estar.

Youtubejant, una de les meves aficions predilectes per matar el temps (juntament amb googlejar) he trobat una perla que no podia deixar passar. Jo creia que només jo i unes poques persones més sabiem de l’existència d’aquest particular personatge. No sé si ningú més li sonarà tot i que no sé per què, la Yourwi té força números per haver-ne sentit a parlar, ja que ella volta molt. Es tracta del gran Miquel Del Roig.

I què té d’especial aquest, diguem-ne, cantautor? Doncs res. Tret que és la millor alternativa per acabar una nit de concerts a la fresca. Tret que és l’únic artista, diguem-ho amb majúscules, ARTISTA, que he vist que és capaç de cantar més de mitja hora, enllaçant cançons entre si. Tret que té un gran hit que veig que és “famoso en el mundo entero”, com és la farola.

I enlloc de seguir explicant-ho, m’estimo més posar un parell d’enllaços per a que, a qui li interessi, sàpigui de l’existència de Miquel Del Roig.

I també un enllaç al seu blog http://miqueldelroig.blogspot.com/

Post escrit, lògicament, mentre escolto La Farola, de Miquel del Roig.