Ho Habeu Vist? Ho Haveu vist??? La Mare Que Els Va Parir!!!!

Estic indignada, molt indignada.

Com és sabut de molts, sóc una gran “friki” i m’empasso tots els programes aquests que ningú diu que veu i després resulta que tenen una gran audiència. Aquest és el cas de Gran Hermano.

Si l’any passat volia ser com la Melània (en vaig fer un post), aquest any no vull ser com la Gemma. És lamentable que la que fins ahir l’única ocupant de la casa 10 (els que ho mirin ja sap de que va) fos sempre l’encarregada de fer les tasques de la llar (cuinar, fregar, escombrar), davant la passivitat dels seus acompanyants masculins.

És indignant que, a sobre, en els resums del programa, en els talls de vídeo, sempre la treguin fent aquestes tasques i ningú posi el crit al cel. És indignant que, a sobre, els seus companys la vagin voltant com autèntics voltors, davant la desesperació del seu marit (que a sobre, a de fer veure que no la coneix de res).

És indignant doncs, que la fins ahir única ocupant femenina de la casa, sigui tractada, sigui vexada d’aquestes maneres. I a sobre, ni telecinco ni Gran Hermano, no fan res al respecte. “És de ser inútiles”

N1m3r0s

Aquest post de 171 paraules està dedicat a tots aquells que estimen els números i les estadístiques, tant com m’estimo jo.

Medeixo 160 centímetres, peso 55 kilos. Tinc 20 anys, 9 mesos i 23 dies. Fa 502 dies que coneixo la meva parella actual, però en fa poc més de 300 que mantenim una relació. El vaig conèixer als 4 mesos d’haver sortit d’una altra relació durant 1118 dies. A banda d’aquestes 2 persones, he mantingut relacions sexuals completes amb 11 persones més i altres relacions amb 6 persones dels 2 sexes.

Tinc 1 germana, 1 cunyat, 1 cunyada i 1 nebot. He estudiat en 2 facultats diferents. Actualment visc a 514 km de la ciutat on he viscut sempre, que està aproximadament a unes 5 hores i 11 minuts.

Aquest és el post número 3 d’aquest bloc. A banda d’aquest, però, he començat 2 blocs més que per circumstàncies diferents he deixat. M’encanta llegir els blocs del demés, però als meus enllaços de moment només en destaco 2, que són genials.

Així, acabo amb una sentència pareguda a aquella del poeta, on venia a dir que la vida són números i els números, números són.

“Sabadu, Sabadet”

11 d’octubre de 2008. Avui és un dia molt especial per a mi. Molt.

Crec que algú em prepara alguna sorpresa. Tothom qui conec i em relaciono avui m’evita, no vol parlar gaire amb mi, no vol que faci preguntes, no vol donar-me respostes.

M’ensumo sopar romàntic, nit de cinema i rematar la nit en algun “antro” de la capital. O poder gran festa plena d’amics, llarga sobretaula i rematar la nit en algun “antro”. Mmmmm, per què sempre remato les nits en algun “antro”?.

En fi que “lo que sea sonará”. El que avui, després d’una setmana on els pintors han pintat més que mai, ningú em treurà és un bon “Sabadu, sabadet”.

El “retornu” de la Jedai.

Bé, després de molt i molt temps ancorada en una galàxia molt molt llunyana, la senyora X(eix) reneix de les seves cendres, com l’au fenix.

Pels qui m’heu llegit abans ja sabeu quines són les meves neures i els meus problemes, les meves aficions, addiccions i fòbies. Pels qui és el primer cop que sentiu a parlar de la senyora X(eix), tranquils, anireu descobrint poc a poc tot aquest món una mica peculiar que m’envolta.

I es que a la meva curta edad, he viscut molt jo (i el que em queda!). Algú ja sap que d’aquí poc temps se m’obren portes noves (que n’és de bonic l’anell!, aix!) i el meu tarannà no em permetra desaprofitar la més mínima ocasió.

En aquesta ocasió, no puc prometre entrades cada dia, ja que he vist reduït considerablement el tamany del meu rellotge (això de posar rentadores, fer el dinar, fregar, a més a més d’estudiar per partida doble no està fet per mi. Hauré de llogar una “txatxa”) però si que mantindré una certa regularitat. Parauleta del nen Jesús.

En fi, com deia el poeta, oh benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra.

Mua.